Avui us vull explicar una “anècdota” dels ous que no hauria de ser una “anècdota”. Us eu fixat que els ous que comprem porten un etiquetatge a la closca? Són uns números impresos que normalment són de color vermell. Us heu aturat a pensar mai què volen dir?

Com que diuen que som el que mengem, avui us explicaré que volen dir aquests números. 😉

Nota: per fer l’explicació més entenent, hauria anat molt bé adjuntar unes fotografies, però els que em coneixeu ja sabeu que les plomes i jo… no ens portem gaire bé, i la idea de tenir unes gallines al meu bloc… no em feia gaire gràcia! :S

El primer número és el més important, ja que qualifica la forma en que les gallines viuen durant la seva vida útil. Aquest número pot anar del 0 al 3:

0. Indica que estem consumint ous ecològics, postos per gallines que viuen en llibertat, en un espai obert i que es poden moure lliurement. La densitat sol ser d’unes 4 gallines per metre quadrat a l’espai obert i d’unes 6 per metre quadrat en el galliner. A més, no els hi donen medicaments ni antibiòtics i mengen pinso ecològic.

1. Són ous que provenen de les gallines que coneixem com “camperas”, que viuen en corrals a l’aire lliure i coberts per posar ous, amb una densitat de 4 gallines per metre quadrat.

2. A partir d’aquí empitjora totalment la vida d’aquests animals. Aquests són ous de gallines que viuen en naus industrials, amb una densitat d’unes 12 gallines per metre quadrat, és a dir que no es poden moure gens. No solen veure el sol mai en la seva vida útil i se’ls talla el bec perquè no puguin auto-lesionar-se o rompre els ous.

3. I finalment el número 3 indica que estem consumint uns ous que provenen de gallines que viuen en tanques col·locades verticalment d’uns 600cm2 (perquè us faceu una idea un DIN A 4 fa 623 cm2) i d’on mai es mouran. També se’ls talla el bec, i a més ingereixen contínuament antibiòtics que després ingerim nosaltres.

Les dues lletres següents indiquen de quin estat provenen els ous. ES significa que provenen de l’Estat Espanyol.

I els següent números serveixen per identificar la granja de producció. Els dos primers corresponen al codi de la província, els tres següents al codi del municipi i els últims al codi d’identificació de l’establiment dins del municipi. Al final pot haver-hi també una lletra que identifica el ramat de gallines dins la granja.

Desgraciadament, els ous que normalment venen i que habitualment comprem solen ser del tipus 3. Si diuen que som el què mengem, perquè no ens hi podem mirar una mica i comprar ous més sans? Millorarem la nostra qualitat de vida i la dels animals! Ho provem?

Què necessitam?

Per 2 raccions:

• 2 patates grans (o 4 de petites)
• 4 tomàquets
• 2 ous
• sobrassada
• 1 cullerada de mantequilla
• oli, sal i pebre bo

Per on començam?

1_Per una banda posem a bullir al foc les patates amb la pell; i per altra banda rallem els tomàquets i els posem amb una mica d’oli a fregir al foc. Hi hauran d’estar més o  menys 30 minuts o 40,  i els hem d’anar remenant de tant en tant.

2_Quan les patates ja estiguin cuites les traiem de foc i les pelem (alerta que cremen!). Les xafem amb una forquilla o les passem per un passapurés i quan ja estiguin xafades les posem en una paella amb 1 cullerada de mantequilla i li donem dues voltes al foc.

3_Ara posarem en un pla que pugui anar al forn el puré de patata que hem fet, de manera que farà de niu. Muntem el puré deixant un buit al mig, on hi posarem la salsa de tomàquet que hem fet, un tros de sobrassada i el blanc de l’ou (compte! per ara només el blanc!)

4_Ho posem al forn a una temperatura de 180º fins que el blanc ja sigui cuit, i llavors obrim el forn i hi posem el vermell que prèviament havíem separat. Ara ho deixem 2 minuts i llest! El vermell de l’ou ha de quedar crui així hi podrem sucar pa 🙂

Nota: SI teniu pressa o mandra podeu comprar el puré fet i la salsa feta, però no serà tan bo!