Guida Cullerades Dolces Un blog per a recollir totes les coses bones, tant dolces com salades, que cada dia omplen els nostre sentits. Un blog per compartir…

Les vostres receptes

Publicat dia 24 novembre 2012 Vivències
Les vostres receptes

Avui toca una entrada curta però que em fa moltíssima il·lusió.

Els que em coneixeu sabeu de sobra que cada vegada que em deixau un comentari se’m dibuixa una rialla a la boca, o que quan miro les visites que tenen les receptes sóc la més feliç del món. I és que saber que el bloc no només és cosa meva, sinó que vosaltres també en participau, m’encanta.

Avui són protagonistes les vostres receptes, les que m’heu fet arribar perquè veiés els resultats dels vostres plats. Us he de dir que totes les fotos m’han fet molta il·lusió, i que moltíssimes gràcies per voler-les compartir amb mi! Sé que hi ha gent que també ha cuinat o fet coses, com per exemple na Marian que sé que va fer les roses de paper per Sant Jordi, o ma mare, la meva madrina, na Bàrbara o na Cati Brunet que han cuinat algunes de les receptes; i per alguna raó o altra, no han fotografiat els plats, ja sigui perquè no han pogut o no hi han pensat. A elles, igualment moltes gràcies!!

 

 

A veure si us animau a fotografiar els vostres plats i si us fa il·lusió enviar-me les fotografies a guida.oliver@gmail.com 😉 Ahh!! i si teniu noves receptes per compartir tampoc dubteu en enviarme-les!!!!

Bon cap de setmanaaa!

Llegeix-ne més

Carabassons farcits de bacallà

Publicat dia 23 novembre 2012 Carn i peix. Verdures
Carabassons farcits de bacallà

Us agrada cuinar? Pensar què fareu per sorprendre els convidats, preparar els ingredients, barrejar-los i cuinar-los, presentar-los? Voleu ser arquitectes per un dia? Això està fet! 😉

Alguna vegada ja us he comentat que penso que la cuina no està molt lluny de l’arquitectura, cuinar i projectar són dues accions que van una mica lligades de la mà.

Imagineu que heu de preparar un sopar pels vostres amics més crítics. Els voleu sorprendre, però tampoc voleu que sembli que us heu passat vint mil hores dins la cuina. Ha de ser una cosa subtil, espontània, però a la vegada elaborada i creativa. Oh! Estem pensant com volem que sigui el nostre àpat, el nostre projecte.

Molt bé, ara tenim l’objectiu fixat. El següent pas és decidir els ingredients que conformaran els plats del nostre projecte. En l’arquitectura vindria a ser el programa. Barregem hipòtesis, especulem i fem proves. Això ens ha sortit bé, això no tant, potser ho hem de millorar, o potser millor un altre ingredient ens anirà millor per aconseguir el resultat final esperat. Aquest és el moment dels intents. Estem ideant, proposant alternatives, res és definitiu. Ja us puc dir que aquest pot ser un dels moments més desesperants: aahh!! No ens surt res, els ingredients no lliguen, les mides no quadren, el plat se’ns ha cremat, l’estructura no funciona, ens hem passat de sal, tenim problemes constructius o, simplement, estem en la desesperació!

Tranquils… els mals moments passen i d’un moment a l’altre la inspiració ens il·lumina! Ja ho tenim! Anem per feina! Ingredients comprats, decidits i provats, ara és el moment de la prova final. Els amics més crítics ens esperen, apunt per deliberar. Nosaltres estem a la cuina, treballant de valent. Tot surt sol, disfrutem de cuinar, de projectar. La imaginació vola i els moments de treball fort mostren els seus resultats.

Arriba el moment de la presentació. Volem que el plat doni una bona imatge, que entri pels ulls. És hora de distribuir i conformar el plat. Alineacions, superposicions, jocs de colors, de textures, aquí tot val. Un cop fet, és hora de traçar-lo 😉 això és,traduit al llenguatge culinari, dur-lo a la taula i el millor: menjar-s’ho!!

Oi que no em negareu que aquests carabassons podrien ser edificis? 😉 Us animeu a ser arquitectes per un dia?

(more…)

Llegeix-ne més

La meva primera tarta fondant

Publicat dia 15 novembre 2012 Postres i dolços
La meva primera tarta fondant

 

 

“Guida, tendràs un germanet!”

“Uau! Què vol dir això? Un germà! Però, on és ara? A la panxa? Uf! i com sortirà, pobre? EN sabrà? L’haurem d’ajudar. El que passa és que tarda molt! Quant de temps estan els germans dins la panxa?

Oh!! Ja és aquí, ja ha arribat! I m’ha portat un regal! Quina pepa més guapa, i grossa! Com s’ho haurà fet per portar-la ell tot sol de dins la panxa? És més grossa que ell! No sé, no sé si m’agradarà molt això de ser germana gran. Em deien que l’hauria d’ensenyar i ser responsable, però la realitat és que totes les atencions són per ell. Jo vull ser una germana guay, seré una germana guay, amb qui pugui jugar i confiar. Guay? No, millor no, no em deixa ser-ho. No vull que faci el que ell vulgui. Vull comandar! Què no sóc la gran jo? Per això hi són els germans grans! Vull el mando de la tele i dir-te el que has de fer! Merda…. ja em guanya a la força…. No el suporto, és petit i es creu el gran, es fica per tot! No vinguis, vull estar sola, i deixa’m estar! No s’entera….  però uff! menys mal d’ell en aquestes situacions! Que bé que ens ho hem passat avui, sempre hi és quan el necessit, com és? No sempre em porto bé amb ell…. i en canvi, ell sempre em respon quan més ho necessit. Que bona persona que és! OH! què fas aquí?! Ja s’ha incorporat al grup dels joves, com pot ser? Serà possible que el meu germà petit estigui amb mi aquí, a les 4 del matí de festa? M’agrada… m’agrada que es faci gran i em confii coses. Que bé que em fa sentir. Però…. encara sóc la germana guay, la responsable, o més aviat sóc insofrible? Ho he aconseguit el que em proposava?”

De sobte, t’adones que mentre pensaves totes aquestes coses, ell s’ha fet gran, i avui en fa 18.

18… Quin plaer, penso. Quin paler que tu hagis pogut ser còmplice d’aquests pensaments que avui fa 18 anys que m’acompanyen. Perquè hi has estat sempre i hi continues sent, i perquè mai has abandonat aquell esperit que tan et caracteritza. Perquè mai deixis de ser qui ets!

Molts d’anys, Tomeu!

(more…)

Llegeix-ne més

Picades d’abella

Publicat dia 12 novembre 2012 Postres i dolços
Picades d'abella

Vilafranca-Manacor

Vilafranca i Manacor són dos municipis de Mallorca separats per uns escassos 11 Km. Entre Vilafranca i Manacor, entre nosaltres i ells, sempre ha existit una dolça rivalitat que ens acompanya diàriament.

Ells són 40.000 i nosaltres som 3.000. Ells ens diuen que nosaltres només som un poble, i en canvi ells volen ser ciutat. Nosaltres els diem que no són poble ni ciutat. 😉 Degut a que som un poble, tots ens coneixem, sabem els noms i cognoms de tothom i inclús es conserven els “mals noms”. No tenim tendes de roba, molts restaurants ni centres d’oci, però gaudim de ser de les Terres des Pla, de tenir un Bonany i també en Tomeu Penya.

Com que som un poble, fem festa per tot. Tenim la Beata, Santa Bàrbara i la Fira i Festa del Meló, i tenim una quintada que ens fan festes per Nit Bona, Tots Sants i Carnaval. Ells ens diuen que sempre estem de festa, i nosaltres els diem que ells no en tenen de festes… 😉

Els 11 Km que ens separem fan que parlem ben diferent. Nosaltres fem un “que ben profund”, mentre que a Manacor els surt un “quie” de la boca, per ells una “chimonea” és una “chimenea” per nosaltres, i un “campinorat” és una “cucua”.

Malgrat tot, ja ho diuen que “els pols oposats sempre s’atrauen”, i jo he acabat amb un manacorí a casa i molts d’ells a la meva vida. I com que també diuen que mai anem a dormir sense haver aprés una cosa nova, avui us presento aquestes picades d’abella. Resulta que són un dolç molt típic a Manacor i que sempre s’ha fet, i amb els anys que fa que circulo per allà, i mai l’havia descobert.

Proveu-les de fer, són molt fàcils i tothom en menja, volen! Són perfectes per quan has de sortir d’un compromís 😉

AH! I si ja ho diu el nostre eslògan, per alguna cosa serà…. no?

(more…)

Llegeix-ne més

Ous al niu versionats

Publicat dia 8 novembre 2012 Ous
Ous al niu versionats

Avui us vull explicar una “anècdota” dels ous que no hauria de ser una “anècdota”. Us eu fixat que els ous que comprem porten un etiquetatge a la closca? Són uns números impresos que normalment són de color vermell. Us heu aturat a pensar mai què volen dir?

Com que diuen que som el que mengem, avui us explicaré que volen dir aquests números. 😉

Nota: per fer l’explicació més entenent, hauria anat molt bé adjuntar unes fotografies, però els que em coneixeu ja sabeu que les plomes i jo… no ens portem gaire bé, i la idea de tenir unes gallines al meu bloc… no em feia gaire gràcia! :S

El primer número és el més important, ja que qualifica la forma en que les gallines viuen durant la seva vida útil. Aquest número pot anar del 0 al 3:

0. Indica que estem consumint ous ecològics, postos per gallines que viuen en llibertat, en un espai obert i que es poden moure lliurement. La densitat sol ser d’unes 4 gallines per metre quadrat a l’espai obert i d’unes 6 per metre quadrat en el galliner. A més, no els hi donen medicaments ni antibiòtics i mengen pinso ecològic.

1. Són ous que provenen de les gallines que coneixem com “camperas”, que viuen en corrals a l’aire lliure i coberts per posar ous, amb una densitat de 4 gallines per metre quadrat.

2. A partir d’aquí empitjora totalment la vida d’aquests animals. Aquests són ous de gallines que viuen en naus industrials, amb una densitat d’unes 12 gallines per metre quadrat, és a dir que no es poden moure gens. No solen veure el sol mai en la seva vida útil i se’ls talla el bec perquè no puguin auto-lesionar-se o rompre els ous.

3. I finalment el número 3 indica que estem consumint uns ous que provenen de gallines que viuen en tanques col·locades verticalment d’uns 600cm2 (perquè us faceu una idea un DIN A 4 fa 623 cm2) i d’on mai es mouran. També se’ls talla el bec, i a més ingereixen contínuament antibiòtics que després ingerim nosaltres.

Les dues lletres següents indiquen de quin estat provenen els ous. ES significa que provenen de l’Estat Espanyol.

I els següent números serveixen per identificar la granja de producció. Els dos primers corresponen al codi de la província, els tres següents al codi del municipi i els últims al codi d’identificació de l’establiment dins del municipi. Al final pot haver-hi també una lletra que identifica el ramat de gallines dins la granja.

Desgraciadament, els ous que normalment venen i que habitualment comprem solen ser del tipus 3. Si diuen que som el què mengem, perquè no ens hi podem mirar una mica i comprar ous més sans? Millorarem la nostra qualitat de vida i la dels animals! Ho provem?

(more…)

Llegeix-ne més