Guida Cullerades Dolces Un blog per a recollir totes les coses bones, tant dolces com salades, que cada dia omplen els nostre sentits. Un blog per compartir…

Ensaïmades mallorquines

Publicat dia 29 febrer 2012 Postres i dolços
Ensaïmades mallorquines

Si hi havia una data assenyalada a les cases mallorquines era el dia de les matances. Un dia molt esperat per tothom, on s’ajuntava tota la família per un bé comú: preparar reserves de menjar per tot l’any; i en el cas dels més petits, jugar i passar-s’ho millor que mai. Jo ja no l’he viscuda a aquesta època, i a casa no n’hem fetes mai de matances, però encara hi ha famílies que ho segueixen fent, i converteixen aquest dia amb una data assenyalada al calendari. No em cal anar molt lluny per trobar exemples: a casa d’en Tomeu se’n fan cada any, i pel que sé encara d’una manera ben tradicional.

D’aquest dia se’n fan: sobrassades, llonganisses, botifarrons…. mmm 🙂 provisions per tot l’any! I també el nostre estimat saïm.

El saïm ha format part de la cuina tradicional mallorquina jugant en paral·lel amb l’oli d’oliva. He sentit a dir que abans es fregien les patates amb saïm en comptes d’oli, i que eren molt més gustoses, i clar, també més greixoses, que tot s’ha de dir. Ara ja no s’utilitza tant, però així i tot encara hi ha una recepta que mai cap altre ingredient aconseguirà guanyar-li la partida al saïm: les ensaïmades!

La veritat és que no n’havia fetes mai d’ensaïmades, i per això vaig telefonar a la meva padrina pitja perquè em donàs l’autèntica recepta, i per sorpresa meva em va dir: “jo no n’he fetes mai!” :O Quina sorpresa! Doncs sí, serà tot un honor per mi fer per primera vegada a la vida una ensaïmada primer que la meva padrina.

Per aconseguir la recepta he hagut de recórrer a la meva mare, que en tenia una, i aquí la teniu. Per no haver-ne fet mai m’han quedat prou bé, han estat boníssimes!

(more…)

Llegeix-ne més

Flam de carbassó… i la caloreta ja ens empaita!

Publicat dia 27 febrer 2012 Verdures
Flam de carbassó... i la caloreta ja ens empaita!

Quan arriba l’estiu casa nostra s’omple de rialles i carbassons!

Sí, quan arriben els carbassons de l’hort del meu pare ja és una senyal més que evident que estem en ple estiu: sopars a la fresca que s’allarguen fins ben tard, festes i verbenes, tardes de piscina, i els magnífics sopars amb els amics a la platja…. m’encanta 🙂

És per això que aquest cap de setmana, amb el sol que ha sortit i l’ambient de primavera que es respirava no em vaig poder resistir, i vaig comprar carbassons! No són com els del meu pare, tot s’ha de dir, però per fer-nos aquesta il·lusió de ser a l’estiu per un dia, ja ens han anat bé.

De carbassons n’he menjat de moltes maneres, i totes elles m’encanten. Quan el meu pare apareix a casa carregat, ma mare ja comença a pensar: què farem amb tants de carbassons? Què farem? Ara us ho explicaré: carbassons a la planxa, arrebossats, truita de carbassó, carpaccio, carbassons farcits… Cada dia carbassó amagat sota una recepta diferent.

Vaig pensar que de flam no n’havia fet mai ma mare (que em corregeixi si no és així), o almenys no n’acostumem a menjar a casa. És per això que ho vaig voler provar i fer l’experiment per després poder-ho fer de veritat amb els carbassons bons del meu pare. I la veritat és que l’experiment ha sortit boníssim, per llepar-se’n els dits!

(more…)

Llegeix-ne més

Pastisset de plàtan i xocolata

Publicat dia 25 febrer 2012 Postres i dolços
Pastisset de plàtan i xocolata

Ja som al cap de setmana! Semblava que aquesta setmana era interminable… Però tot se supera i ja som a dissabte! 🙂

Aquesta setmana només pensava que tenia el bloc més que abandonat, i em sentia molt malament, però no tenia temps de cuinar res presentable. Només frissava de que arribés el divendres i aprofitar per cuinar alguna cosa bona bona. I així ha estat, ahir en arribar de classe vaig mirar què tenia a la nevera i vaig anar per feina.

El dia abans havíem anat a comprar. En Tomeu (cosa rara) em va dir: per què no compram fruita? :O quina sorpresa! Normalment no és una iniciativa seva, i jo quan vaig sentir aquestes paraules de la seva boca no vaig fer-li la contrària. Vam comprar plàtans i pomes, crec que massa, perquè les pomes encara estan intactes i dels plàtans n’hem menjat 3.

Per això, quan buscava què podia fer, vaig pensar que podria aprofitar la fruita. A més, quan vaig veure els plàtans em va venir al cap que, quan era petita i anava a dinar a ca la “padrina pitja” (l’altra padrina que un dia us presentaré), quan no hi havia postres menjava un plàtan i l’untava de nocilla. Sé que és una guarreria però m’agradava molt!

Doncs d’aquí surt el pastisset. És un pastisset individual, perquè m’agraden més les postres individuals, així queden més mones i no es destrossen quan les talles i les serveixes. Es pot fer també com a pastís gran. Els ingredients que poso equivalen més o menys a 3-4 pastissets o 1 pastís gran.

(more…)

Llegeix-ne més

Pastís de mousse de crema d’avellanes, i un feliç aniversari!

Publicat dia 20 febrer 2012 Postres i dolços
Pastís de mousse de crema d'avellanes, i un feliç aniversari!

La tornada a Barcelona després d’un gran cap de setmana llarg a Mallorca ha estat dura. Aquest cap de setmana ha estat intens i molt ben aprofitat. He tingut temps de disfressar-me, d’estar amb els amics, amb la família, he fet feina i també he tingut temps de cuinar.

Aquesta vegada tenia un nou repte, havia de fer un pastís d’aniversari per la meva padrina, que compleix un altre any d’alegria. Al dinar de celebració assistirien grans crítics dels postres. Estic parlant ni més ni menys que del meu tio Jaume. Sempre em demana pastissos per ell sol, tant li és si són de xocolata, com de fruita, o gelat…. Tan és, la qüestió és ser llèpols.

Havia vist ja fa temps una mousse de crema d’avellanes que em va fer moltes ganes, però no n’hi havia prou per a fer un pastís, i se’m va acudir de donar-li consistència amb unes vores de “braç de gitano”, i quina millor base  per completar el pastís que la meva base de galetes. Per fer tot això no vaig poder comptar amb millor ajuda i companyia, i és que vaig tenir al costat dos grans “pinches”, en Tomeu i na Maria (moltes gràcies per fer una miqueta més dolços aquests moments).

L’experiment va sortir molt bò, i les crítiques van ser molt bones, només en van quedar dos trossos. És una miqueta llarg d’explicar però us animo a que la feu, perquè quedareu molt bé!!

(more…)

Llegeix-ne més

Penne a la gorgonzola

Publicat dia 14 febrer 2012 Pasta
Penne a la gorgonzola

Us agrada el formatge? Segurament hi ha gent que té claríssim que sí, i gent que té claríssim que no. I és que sovint amb el formatge passa que, o t’agrada molt, t’encanta i en menjaríes amb tot i fins i tot sol; i en d’altres casos que ni el pots olorar. Conec casos de tots dos tipus, i tots dos ben propers.

La meva mare menjaria formatge sol, li encanta, tant si és curat, semicurat, blau…. Fins i tot a vegades a l’estiu, recordo que l’hem enviada a sopar a fora al jardí perquè la olor del formatge era insoportable; i ella consent anar a sopar a fora per menjar-se’l. Això és que t’agradi el formatge!! Per altra banda tenim a la seva mare, la meva padrina, que ni el pot olorar. De fet, fins fa ben poc no aconseguia fer-nos pizza per dinar, i això que estem parlant de havarti o formatges que no fan gaire olor. Ella quan en un sopar hi ha formatge… uff, no el pot ni tenir a la vora!

Tot són gustos, i a mi el formatge m’agrada només fos. Sí, és una mica raro però és així. Em puc menjar una pizza de formatges, m’agrada la fondue, i la salsa de formatges. Ara bé, si em posen sobre la taula formatges…. tiraré cap a la mozzarella, havarti…. Formatges que a la gent que li agrada de debò, creu que no tenen gust de res.

El plat que avui us presento és fruit de la falta de temps i de matèria prima. I és que… en 3 dies ens n’anem a Mallorca, a passar uns bons dies i a carregar la maleta de provisions! 🙂 Per això els dies previs intentem “sobreviure” d’alguna manera…. menjars ràpids, fàcils, barats i sense gaires complicacions. Anar a comprar fa una mica de mandra, les carns no són tan bones com les que portem…. I a més no tenim “coixinets” per si ens fa mandra cuinar… Això vol dir que cal fer el dinar i el sopar cada dia, i a vegades se t’acaben les idees, i en aquests casos els plats “pasta” són els estrella. Aquí en teniu una prova!

(more…)

Llegeix-ne més