Guida Cullerades Dolces Un blog per a recollir totes les coses bones, tant dolces com salades, que cada dia omplen els nostre sentits. Un blog per compartir…

Filet de vedella amb bolets

Publicat dia 23 desembre 2013 Carn i peix
Filet de vedella amb bolets

A punt de fer dos mesos que no passo per aquí, per fi he trobat el moment de fer-ho.

Sovint creiem que estem obligats a complir amb unes premisses preestablertes que ens ha marcat el destí. Unes premisses que, pensant-ho bé, ens les hem imposat nosaltres mateixos sense adonar-nos, fruit d’una cadena de decisions que hem pres en algun moment de la vida. Unes premisses que sembla que són interferibles però, que quan ens parem, acabem pensant: aquest és el camí que vull seguir?

Aquesta és la pregunta que m’he fet fa tan sols unes poques setmanes. Una pregunta que m’ha portat a respondre: el que vull és decidir! Vull estudiar, vull projectar, vull cridar, vull escriure, vull cuinar, vull córrer, vull competir, vull ser feliç! Per això, avui, torno a ser aquí!

A vegades va bé parar-te a pensar si el que fas és realment el que vols fer i, si pots, canviar la direcció del teu camí!

Espero que tingueu un bon nadal, hagueu fet molt de torró casolà i tingueu pensat un bon menú de nadal. Nosaltres portem de cap el menú i la decoració de la nit de cap d’any, a veure si surten coses bones i guapes!

(more…)

Llegeix-ne més

Pastissets de taronja i xocolata

Publicat dia 25 octubre 2013 Postres i dolços
Pastissets de taronja i xocolata

Per fi torno a rondar per aquí! Sabeu què és tenir un non-stop de vida? Segur que més d’un de vosaltres sap el que és i, per tant, es pot sentir plenament identificat amb mi. 😉

Per sorpresa meva, el que es planificava com un curs relaxat, sense masses complicacions i amb molt temps per endavant, s’ha convertit amb un mix de projecte final d’arquitectura, un semestre de dret i (amb lletres majúscules ho escric) AMB UNA FEINA! Una feina que m’agrada i d’allò que he estudiat! Sí, ja ho sé, amb els temps que corren no em puc sentir més afortunada! Corre dintre meu doncs, un mix de felicitat i estrès un tant difícil de transmetre.

Com que arriba final de setmana, però, tots ens podem permetre dedicar-nos un moment, no trobeu? En el meu cas ha estat passar-me la tarda a la cuina, rodejada de productes de temporada. Ja podeu començar a trobar bones taronges amb protecció anti-refredats!! perquè, quan arribi el fred (que ja comença a ser hora) arribarà de valent!!

Que tingueu bon cap de setmana!

(more…)

Llegeix-ne més

Pa per a principiants

Publicat dia 8 octubre 2013 Pans i coques
Pa per a principiants

Diuen que els costums són particulars maneres d’actuar habitualment. Tothom té costums i, a més, molta gent no se n’adona d’ells. Cosa curiosa, no? Acostumem a relacionar els costums amb les tradicions però… i si jo us dic que tan sols fa un mes que ha nascut un nou costum per a mi?

Aquest és el de fer pa cada diumenge. Fa poc he adquirit un llibre amb 200 receptes de pa, i direu: “200 receptes de pa?!”. Doncs sí, ja ho deia jo a l’entrevista, el pa és un gran conegut però alhora un gran desconegut. Oi que sou molts que no heu provat mai de fer pa a casa? Però tots mengem pa cada dia. Això no pot ser!!

Fer pa és addictiu i a més molt reconfortant. Si el feu a casa, sentireu que mengeu el pa més bo que heu tastat mai, i no sóc exagerada. L’haureu fet vosaltres, amb productes vostres, amb les vostres mans, us omplirà la casa amb oloreta de pa… Què més es pot demanar? Us he convençut? A fer pa s’ha dit!

Aquesta recepta és per a principiants, se’l sol anomenar “pa miracle” i és que no és per a menys. No necessita temps de tova ni amassat. No necessitem cap panificadora ni molt de temps. Tan sols 5 minuts per fer-lo i 40 per coure’l, unes mans i uns quants ingredients bàsics i tindrem uns pans tan meravellosos com els de la foto. Ens hi posam?

(more…)

Llegeix-ne més

Canutets farcits de nata de xocolata

Publicat dia 5 octubre 2013 Postres i dolços
Canutets farcits de nata de xocolata

De tant en tant m’agrada recordar moments de la infància. M’agrada recordar moments a l’escola, quan l’hora del pati era la més esperada de totes. Què m’haurà posat la mamà per berenar? M’agrada recordar que al nostre grup tan sols érem una quinzena d’alumnes i que el millor berenar era quan un de nosaltres feia festa. Només passava unes 10 vegades l’any, tenint en compte que alguns fèiem els anys a l’estiu, en època que no hi havia classe.

“Avui en Sebastià fa festa i ha duit galletes!”, deia na Catalina Oliver, la mestra. Tots ens posàvem nerviosos mentre l’amfitrió era l’encarregat de repartir aquell “Surtido Cuétara” tan esperat. En Sebastià començava a distribuir les galletes pel principi de la U que formaven els nostres “pupitres” i els primers eren els més afortunats. “He pogut agafar el puro!!!” Sí, els canutets en forma de puro eren els més demandats! La roda seguia mentre tots esperàvem amb impaciència que els puros no s’haguessin acabat quan ens toqués triar.

Quan en Sebastià arribava al final de la U, tot orgullós de repartir perquè berenàvem gràcies al seu “surtido” i perquè ell era l’amfitrió, descobria amb una gran rialla que la seva mare havia comprat la caixa que venia amb dos pisos!!! Wooo!! Aquesta era la millor sorpresa, tornam a repartir, però aquesta vegada començant pel final 🙂

M’encanta recordar aquella classe plena d’il·lusió, on poder agafar el puro era l’objectiu màxim del dia. M’encanta experimentar cuinant amb els records de la infància. I vosaltres, m’acompanyeu cuinant aquests canutets amb record de puro?

Espero haver-vos tret una rialla, que tingueu bon cap de setmana!!

Per cert! Ja ha sortit publicada l’entrevista que els de Gastronòmicament em van fer i amb la que estic contentíssima. Si no l’heu llegida aquí ho podeu fer (click) Esper que vos agradi!

(more…)

Llegeix-ne més

Vichyssoise

Publicat dia 18 setembre 2013 Verdures
Vichyssoise

Diuen que les primeres impressions són les que compten, però, pel bé de molts, no crec que aquesta dita sigui sempre vàlida ;). El primer cop que vaig sentir a parlar de Vichyssoise me la van presentar com a “crema de porros” i… vaja, no és que amb aquesta carta de presentació una se n’enamori amb facilitat. Quan t’introdueixen que el seu cognom és Vichyssoise, vulguis o no, la cosa canvia. Ja en fa uns quants anys d’aquesta presentació oficial, però els llaços van començar a sorgir quan, definitivament, la vaig provar.

Freda, calenta o teba, però sempre exquisita. Pots presentar-la a la família, amics o coneguts, és tan versàtil i amigable que s’adapta a qualsevol situació. Que encara no us l’havien presentat mai? Si és que no, tenc el privilegi de fer-ho:

Aquí la teniu, la Vichyssoise!

(more…)

Llegeix-ne més