Us enrecordeu de quan Vilafranca de Bonany oferia aquesta imatge a l’entrada del poble? Potser tots nosaltres ens n’hem oblidat, però el Google encara ho té present. De fet, si posam Vilafranca de Bonany al google, immediatament surten imatges com aquesta.

Recordo que n’hi havia moltes de paradetes com aquesta, i sempre estaven plenes de cotxes d’estrangers que feien embós al carrer vertebrador de Vilafranca, que de fet era la carretera principal Palma-Manacor. Pels del poble, eren com “souvenirs”, on mai anavem a comprar i on tot ens semblava caríssim, però sempre les teníem presents i ens les miràvem amb una rialla a la boca. Han estat durant molts anys el símbol del poble.

Jo sempre pensava… què tenen d’especial? Com és que la gent de fora vé a veure aquests barracons i no a passejar pel poble o a veure les possessions, els camps…? I també, quan passava per allà, em venien ganes de tocar-ho tot. Aquelles coses que penjaven tan rares, pebres de molts colors enfilats i aliments amb formes rares que mai havia vist per casa… Amb el temps ja ho he vist que eren carabasses, però aquells aliments posats de forma escultòrica en unes parades de poble mai em van deixar de sosprendre.

Avui mentres cuinava aquest experiment que he fet, m’han vingut al cap les carbasses que penjaven de les paradetes, i m’ha fet gràcia pensar en aquesta imatge que encara tenim tan present tot i que actualment ja no existeix tal com era abans.

Què necessitam?

Per 4 persones:

• 50g de mantequilla
• 2 cebes
• 800g de carabassa
• 400 ml de nata
• 2 cullerades de julivert picat
• 400g de pasta (en aquest cas nius)
• Parmesà ratllat

Per on començam?

1_Piquem la ceba ben petitona i la carabassa a daus. Fonem la mantequilla en una cassola prou gran i hi posem la ceba i la carabassa. Hi posem sal i deixem que cogui durant uns 30 minuts o fins que la carabassa ja no sigui forta. El foc ha d’estar molt fluix, i hem de tapar la cassola amb una tapa. Anem movent de tant en tant perquè no se’ns enganxi.

2_Mentrestant, posem a bollir la pasta dins aigua lleugerament salada. Quan ja estigui cuita, la colem i reservem una mica d’aigua de l’ebullició.

3_Quan la ceba i la carabassa ja estiguin llestes, incorporem la nata, el parmesà i el julivert i ho retirem del foc.

4_Mesclem la pasta amb la salsa i si trobem que la salsa ha quedat una mica espessa podem afegir una mica de l’aigua que havíem reservat.

Esper que Vilafranca estigui tan guapa quan torni d’aquí 2 setmanetes per Setmana Santa !!