Aquestes últimes setmanes per Barcelona estan donant molt de sí. Encara que em toca fer una mica de feineta i ultimar uns detalls de la universitat, al pis hem decidit prendre’ns el temps que ens queda amb “filosofia”. És tant així que procurem seguir al peu de la lletra totes les instruccions que ens donen els “Mr Wonderful” al seu llibre “Cosas no aburridas para ser la mar de feliz” que, si no el coneixeu, us el recomano immediatament si sou dels que us agrada encarar el dia a dia amb optimisme i valorar les petites coses. És el meu llibre de capçalera, que obro cada vegada que abaixo una mica el cap o simplement quan vull passar una bona estona.

Tal i com ens recomanen, disfrutem a tope de les petites grans coses, fem una vida sana, sortim a correr 3 o 4 cops per setmana, celebrem cada petita cosa, com per exemple que surt el sol, que trobem caixes al carrer per començar a empaquetar coses, que al súper tornen portar els cereals que ens agraden, o simplement que hem descobert una gelateria al costat de casa. De la llista, ja portem unes quantes tasques marcades, però encara en tenim de pendents i per això cada dia intentem complir-ne almenys una ;). Ahir vam anar a veure el mar, a la platja aprofitant que per fi sortia el sol i les temperatures acompanyaven i així, juntament amb el postre que avui us ensenyo, vam poder tatxar dues proposicions més.

I vosaltres, que us posareu cacau al cafè de la tarda? 😉

Què necessitam?

Per 4 canastretes:

• 1 làmina de pasta brisa
• 100g de xocolata negra per a postres
• 200g de nata per a montar
• 200g de mascarpone
• 1 polsim de vainilla en pols
• maduixes

Per on començam?

1_Estenem la pasta brisa i la tallem en forma de cercle. Busquem un aro d’emplatar i hi fiquem a dintre la pasta que hem tallat, tal i

 com es veu a la imatge. El que farem és enfornar la massa amb el motlle per a que no perdi la forma i per fer-ho punxarem la pasta amb una forquilla i posarem a sobre un tros de paper d’alumini i uns cigrons o llegums (és el que s’hi sol posar) a sobre per a que la massa no s’infli. Com podeu comprovar jo no en tenia i vaig improvisar amb uns fideus i també va funcionar!! Hem de posar-ho al forn un 15-20 minuts, fins que la pasta estigui cuita.

2_Mentrestant, anem fonent la xocolata negra i quan la pasta ja estigui cuita untem la canastreta per la base i els costats, fent una capa i ho portem a la nevera perquè la xocolata torni dura.

3_”Semi-montem” la nata. AIxò de “semi-montar-la” vol dir que no l’hem de pujar de tot però ens ha de quedar una mica espumosa i amb consistència. Un cop muntada la barregem amb el mascarpone (millor si ha estat a temperatura ambient unes hores) i el polsim de vainilla.

4_Només ens queda muntar les canastretes. Traiem de la nevera la pasta amb la xocolata i hi posem la nata amb el mascarpone i a s

obre hi posem unes maduixes tallades.

Com que a casa no es tira res 😉 i em va sobrar farcit, vaig improvisar unes copes que van quedar ben mones: