Cóc a la meva manera
… i un bon Dimarts 13
Ahir a la nit vaig telefonar a la meva padrina per demenar-li la seva recepta de Cóc, que m’encanta. Pels que no sapigueu que és el cóc, és una coca que es menja amb la llet, de tota la vida, i és bonÃssima. A mi la meva padrina sempre me l’ha feta i mai em cansaria de menjar-ne.
La qüestió és que tenia poc temps per fer-lo, ja que els dimarts tinc classe el matà i a la tarda, i tenia el temps just per fer-los al migdia, entre classe i classe. Però els plans es xafen i canvien de la nit al dia, i quan he arribat al pis he preparat la massa, i quan estava feta i preparada per tovar, he decidit treure na Móra a passejar. Quan he tornat…. no m’ho podia creure!. El pis estava inundat, queia aigua del sostre i no ho feia gota a gota, sino que sortia a pressió.
Entre dubtes, nervis i plors, al final he aconseguit trobar la clau de pas de l’aigua i amb l’ajuda de’n Tomeu, que ha vengut pitant de classe, em tret 3 galledes d’aigua del terra. No us podeu imaginar la quantitat d’aigua que pot arribar a caure d’una canonada rebentada durant mitja hora!! Â SÃ, i per acabar-ho de rematar, fins dema no ens ho poden arreglar i ara estem sense aigua.
Aiiiii, qui pot viure sense aigua? Sense rentar-se la cara, ni les mans, fer menjar, les necessitats de cada un…. I pobres cócs, tovant……. La qüestió és que grà cies a l’amabilitat den Miquel Gost, ens hem pogut dutxar a casa seva i també coure aquests cócs; que entre que han tovat més del compte, i que no tenia gaire dominat el seu forn, no han sortit tan bé com volia.
Esper-ho que tots vosaltres hagueu tingut un millor Dimarts 13. Tot s’ha d’agafar amb una mica d’humor en aquesta vida! 🙂
AH!! Us asseguro que si els feu, no us passarà cap desastre! Jo ja estic gafada per tots vosaltres!
Llegeix-ne mésCoques versà tils amb massa de cervesa
… i Urbanisme non-stop!
Aquests dos últims dies he estat  tancada a casa fent Urbanisme; i és que avui tenia una entrega, i això es tradueix en mooolta feina. He fet un intensiu non-stop i en dos dies, que han estat 16 hores, he aconseguit fer una entrega ben digna. La veritat és que he quedat ben contenta i satisfeta!
Aquestes 16 hores dónen molt temps per pensar, ja que la feina que estava fent era molt mecà nica i es traduïa a fer feina en Autocad; i per tant tenia tot el temps del món per pensar. Només pensava en què podia fer per sopar, o dinar…. però no tenia temps per fer-ho. Aixà que avui, amb les mans buides després d’entragar Urba, he agafat la iniciativa i m’he posat a cuinar!
Aquest temps que anava pensant què cuinar mentres anava fent feina, anava descobrint noves cares de la cuina. Resulta que cuinar no és tan diferent de fer arquitectura. Quan pensem un projecte d’arquitectura estem fent un exercici d’imaginar una cosa que ara no existeix però que amb el teu esforç i iniciativa podrà ser possible. Quan cuinem, pensem el què volem fer, planegem anar a comprar i el què necessitam; ho fem, i ens sorgeixen problemes com en qualsevol d’altre projecte, però les superam i al final ens en sortim; i llavors presentem el plat, per a que entri per la vista a la gent que l’assaborirà . Ja ho veieu, si us agrada cuinar no dubteu que podrÃeu ser uns bons arquitectes! I viceversa, clar 😉
Avui el projecte, a part del d’urbanisme, han estat unes coques fetes amb una massa de cervesa, ja que no tenia llevat, i a més he aprofitat varis ingredients que tenia per la cuina i que no s’havien de perdre. Ja ho veieu, són unes coques ben versà tils. Us animau a personalitzar-les? 😉
Llegeix-ne mésCrema (iogurt) de galetes Maria
Nesquik vs. Cola Cao
Aquest matà quan ens hem aixecat del llit ens hem adonat que no quedava cafè. Com sempre anem amb el darrer tren… apurant al mà xim! Com podÃem començar un bon dia sense un cafè?
Sense tenir cap altra alternativa, ens hem fet una tassa de llet amb Nesquik, que es el que tenÃem a l’armari. I sabeu què? Quins bons records que m’ha portat! A més, per acabar-ho d’arrodonir també hem menjat galetes Maria, d’aquestes de tota la vida. Quan era petita aquest era el meu esmorzar: got de llet amb Nesquik i galetes Maria. Jo partia en 3 parts cada galeta, i en tirava 3 dins la llet fins que tornaven toves i després, cap a dintre! El meu germà en canvi solia fer una pasta amb mooltes galetes a la llet i les picava fins que ja ningú podia reconèixer la forma de galeta. No només era el menú d’esmorzar de casa nostra, sino que recordo que a ca na Ponseta, una amiga meva, també s’esmorzava això, i que aquesta pasta de galetes també era la seva preferida.
A casa sempre hem comprat Nesquik, però això va a gustos. Normalment sempre hi ha batalles entre Nesquik i Cola Cao. Els defensors del Cola Cao diuen que té més sabor, que és l’autèntic, però que voleu que us digui, a mi els grumolls em molesten molt, no m’agraden gens. En canvi el Nesquik es desfà , i és tan fi…. Què preferiu vosaltres? Sou de Nesquik o Cola Cao? I no val dir que sou del Lacao, com na Maria Tauler i na Marina MartÃnez, que ens coneixem!
Avui quan he arribat de la uni, he decidit que aquests bons records les plasmaria en unes postres. Aixà que he fet una crema, que té textura de iogurt, de galetes Maria, molt fà cil de fer. Esper-ho que la faceu, i que us porti tants bons records com a mi 🙂
Llegeix-ne mésAmanida d’alvocat amb amaniment de llima
Perfecte acompanyament d’unes delicioses panades
El menjar de la mama sempre serà el menjar de la mama. Igual que el de la padrina sempre serà el de la padrina. Moltes vegades a casa diem: aquest plat mai quedarà com el que fa la padrina. I és que per molt que ma mare cuini molt bé, sempre hi haurà els plats de la padrina que mai podrà superar. Moltes vegades li he demenat a ma mare: si tu saps cuinar molt bé, però la padrina encara més, i la seva mare encara més… Això vol dir que la cuina va perdent punts a mesura que avançam en les generacions? Suposo que no (i espero que no), però quan estem parlant de plats tÃpics, a la padrina li posem un 10!
Quan ma mare fa panades (un dia ben aviat us penjaré la nostra recepta) salta el meu germà i diu: a la padrina li surten millor! I molts cops té raó. Les de la padrina són menys mones però més saboroses. Però aquesta vegada tot s’ha de dir: ma mare, aquestes panades són de 10! o dit d’una altra manera: aquestes panades són de padrina! 🙂
Doncs sÃ, ahir ma mare em va enviar un paquet de Mallorca amb unes quantes panades, i per sorpresa meva també hi va haver una llonganissa i unes quelitas casolanes fetes seves. Quin gran privilegi poder gaudir d’aquest tiberi a Barcelona! En vam dinar, i per acompanyar-les vaig fer una amanida que crec que va estar a l’alçada d’aquestes panades!!
Enhorabona per les panades! Avui encara en gaudirem perquè en queden 2!
Llegeix-ne mésBacallà confitat amb poma
SabÃeu que a Mallorca una poma no sempre fa referència a una fruita?
Si busquem els significats de poma trobem: 1. Fruit de la pomera, que és de forma esferoidal o més o menys rodonenca, de color variable entre verd, groc i vermell, i d’una grossà ria que oscil·la entre tres i deu centÃmetres de dià metre.  I si anem a l’entrada número 5 trobarem: 5. adj. Dona ximple, indiscreta, curta d’enteniment. Dona que fa coses sense cap sentit, sense ser beneita. Una mica “cursi”.
SÃ, ser una poma a Mallorca és ser una “pava” a Barcelona, ser una mica “cursi”. No us penseu que els homes se’n lliurin, també poden ser “pomots”, i sol significar que és una “mica afeminat”. Aixà que si un dia us diuen: “que ets de poma!”, agafau-vos-ho malament, o no. A mi m’ho han dit tota la vida, i m’ho segueixen dient sovint, i no crec que la gent que em coneix ho digui amb mala intenció. No sé perquè deu ser….. ;).
També podem trobar les pomes en l’expressió, ja que si fas “cara de pomes agres” és que te’n passa alguna. O també podem parlar de pomes en temes més “verds” i en una conversa calentona ben mallorquina (ja ens entenem).
Aquesta recepta està feta amb pomes de tota la vida, les que ens podem menjar, que al cap i a la fi són les més bones. Us enrecordeu de les pomes que vam comprar la setmana passada en Tomeu i jo? Doncs encara estaven intactes…  No n’hem menjat ni una! I he aprofitat per cuinar-les amb bacallà .
Ah! Que no se m’oblidi! Aquesta recepta va dedicada amb molt de carinyo al meu sogre, perquè per fi pugui cuinar unes bones peces de bacallà ! Esper que ja et quedis tranquil! 🙂
Llegeix-ne més