Ensaïmades mallorquines
Si hi havia una data assenyalada a les cases mallorquines era el dia de les matances. Un dia molt esperat per tothom, on s’ajuntava tota la famÃlia per un bé comú: preparar reserves de menjar per tot l’any; i en el cas dels més petits, jugar i passar-s’ho millor que mai. Jo ja no l’he viscuda a aquesta època, i a casa no n’hem fetes mai de matances, però encara hi ha famÃlies que ho segueixen fent, i converteixen aquest dia amb una data assenyalada al calendari. No em cal anar molt lluny per trobar exemples: a casa d’en Tomeu se’n fan cada any, i pel que sé encara d’una manera ben tradicional.
D’aquest dia se’n fan: sobrassades, llonganisses, botifarrons…. mmm 🙂 provisions per tot l’any! I també el nostre estimat saïm.
El saïm ha format part de la cuina tradicional mallorquina jugant en paral·lel amb l’oli d’oliva. He sentit a dir que abans es fregien les patates amb saïm en comptes d’oli, i que eren molt més gustoses, i clar, també més greixoses, que tot s’ha de dir. Ara ja no s’utilitza tant, però aixà i tot encara hi ha una recepta que mai cap altre ingredient aconseguirà guanyar-li la partida al saïm: les ensaïmades!
La veritat és que no n’havia fetes mai d’ensaïmades, i per això vaig telefonar a la meva padrina pitja perquè em donà s l’autèntica recepta, i per sorpresa meva em va dir: “jo no n’he fetes mai!” :O Quina sorpresa! Doncs sÃ, serà tot un honor per mi fer per primera vegada a la vida una ensaïmada primer que la meva padrina.
Per aconseguir la recepta he hagut de recórrer a la meva mare, que en tenia una, i aquà la teniu. Per no haver-ne fet mai m’han quedat prou bé, han estat bonÃssimes!
Flam de carbassó… i la caloreta ja ens empaita!
Quan arriba l’estiu casa nostra s’omple de rialles i carbassons!
SÃ, quan arriben els carbassons de l’hort del meu pare ja és una senyal més que evident que estem en ple estiu: sopars a la fresca que s’allarguen fins ben tard, festes i verbenes, tardes de piscina, i els magnÃfics sopars amb els amics a la platja…. m’encanta 🙂
És per això que aquest cap de setmana, amb el sol que ha sortit i l’ambient de primavera que es respirava no em vaig poder resistir, i vaig comprar carbassons! No són com els del meu pare, tot s’ha de dir, però per fer-nos aquesta il·lusió de ser a l’estiu per un dia, ja ens han anat bé.
De carbassons n’he menjat de moltes maneres, i totes elles m’encanten. Quan el meu pare apareix a casa carregat, ma mare ja comença a pensar: què farem amb tants de carbassons? Què farem? Ara us ho explicaré: carbassons a la planxa, arrebossats, truita de carbassó, carpaccio, carbassons farcits… Cada dia carbassó amagat sota una recepta diferent.
Vaig pensar que de flam no n’havia fet mai ma mare (que em corregeixi si no és aixÃ), o almenys no n’acostumem a menjar a casa. És per això que ho vaig voler provar i fer l’experiment per després poder-ho fer de veritat amb els carbassons bons del meu pare. I la veritat és que l’experiment ha sortit bonÃssim, per llepar-se’n els dits!
Llegeix-ne mésPastisset de plà tan i xocolata
Ja som al cap de setmana! Semblava que aquesta setmana era interminable… Però tot se supera i ja som a dissabte! 🙂
Aquesta setmana només pensava que tenia el bloc més que abandonat, i em sentia molt malament, però no tenia temps de cuinar res presentable. Només frissava de que arribés el divendres i aprofitar per cuinar alguna cosa bona bona. I aixà ha estat, ahir en arribar de classe vaig mirar què tenia a la nevera i vaig anar per feina.
El dia abans havÃem anat a comprar. En Tomeu (cosa rara) em va dir: per què no compram fruita? :O quina sorpresa! Normalment no és una iniciativa seva, i jo quan vaig sentir aquestes paraules de la seva boca no vaig fer-li la contrà ria. Vam comprar plà tans i pomes, crec que massa, perquè les pomes encara estan intactes i dels plà tans n’hem menjat 3.
Per això, quan buscava què podia fer, vaig pensar que podria aprofitar la fruita. A més, quan vaig veure els plà tans em va venir al cap que, quan era petita i anava a dinar a ca la “padrina pitja” (l’altra padrina que un dia us presentaré), quan no hi havia postres menjava un plà tan i l’untava de nocilla. Sé que és una guarreria però m’agradava molt!
Doncs d’aquà surt el pastisset. És un pastisset individual, perquè m’agraden més les postres individuals, aixà queden més mones i no es destrossen quan les talles i les serveixes. Es pot fer també com a pastÃs gran. Els ingredients que poso equivalen més o menys a 3-4 pastissets o 1 pastÃs gran.
PastÃs de mousse de crema d’avellanes, i un feliç aniversari!
La tornada a Barcelona després d’un gran cap de setmana llarg a Mallorca ha estat dura. Aquest cap de setmana ha estat intens i molt ben aprofitat. He tingut temps de disfressar-me, d’estar amb els amics, amb la famÃlia, he fet feina i també he tingut temps de cuinar.
Aquesta vegada tenia un nou repte, havia de fer un pastÃs d’aniversari per la meva padrina, que compleix un altre any d’alegria. Al dinar de celebració assistirien grans crÃtics dels postres. Estic parlant ni més ni menys que del meu tio Jaume. Sempre em demana pastissos per ell sol, tant li és si són de xocolata, com de fruita, o gelat…. Tan és, la qüestió és ser llèpols.
Havia vist ja fa temps una mousse de crema d’avellanes que em va fer moltes ganes, però no n’hi havia prou per a fer un pastÃs, i se’m va acudir de donar-li consistència amb unes vores de “braç de gitano”, i quina millor base  per completar el pastÃs que la meva base de galetes. Per fer tot això no vaig poder comptar amb millor ajuda i companyia, i és que vaig tenir al costat dos grans “pinches”, en Tomeu i na Maria (moltes grà cies per fer una miqueta més dolços aquests moments).
L’experiment va sortir molt bò, i les crÃtiques van ser molt bones, només en van quedar dos trossos. És una miqueta llarg d’explicar però us animo a que la feu, perquè quedareu molt bé!!
Llegeix-ne mésPenne a la gorgonzola
Us agrada el formatge? Segurament hi ha gent que té clarÃssim que sÃ, i gent que té clarÃssim que no. I és que sovint amb el formatge passa que, o t’agrada molt, t’encanta i en menjarÃes amb tot i fins i tot sol; i en d’altres casos que ni el pots olorar. Conec casos de tots dos tipus, i tots dos ben propers.
La meva mare menjaria formatge sol, li encanta, tant si és curat, semicurat, blau…. Fins i tot a vegades a l’estiu, recordo que l’hem enviada a sopar a fora al jardà perquè la olor del formatge era insoportable; i ella consent anar a sopar a fora per menjar-se’l. Això és que t’agradi el formatge!! Per altra banda tenim a la seva mare, la meva padrina, que ni el pot olorar. De fet, fins fa ben poc no aconseguia fer-nos pizza per dinar, i això que estem parlant de havarti o formatges que no fan gaire olor. Ella quan en un sopar hi ha formatge… uff, no el pot ni tenir a la vora!
Tot són gustos, i a mi el formatge m’agrada només fos. SÃ, és una mica raro però és aixÃ. Em puc menjar una pizza de formatges, m’agrada la fondue, i la salsa de formatges. Ara bé, si em posen sobre la taula formatges…. tiraré cap a la mozzarella, havarti…. Formatges que a la gent que li agrada de debò, creu que no tenen gust de res.
El plat que avui us presento és fruit de la falta de temps i de matèria prima. I és que… en 3 dies ens n’anem a Mallorca, a passar uns bons dies i a carregar la maleta de provisions! 🙂 Per això els dies previs intentem “sobreviure” d’alguna manera…. menjars rà pids, fà cils, barats i sense gaires complicacions. Anar a comprar fa una mica de mandra, les carns no són tan bones com les que portem…. I a més no tenim “coixinets” per si ens fa mandra cuinar… Això vol dir que cal fer el dinar i el sopar cada dia, i a vegades se t’acaben les idees, i en aquests casos els plats “pasta” són els estrella. Aquà en teniu una prova!
Llegeix-ne més