Panades
Aquests anys que he estat vivint a Barcelona me n’he adonat què les panades fan obrir els ulls a qualsevol. Per nosaltres sempre éren benvingudes, encara que arribessin a dintre d’un paquet de cartró i amb un dia de retard, i per als meus companys catalans eren sempre motiu de sorpresa. Aquelles canastretes plenes de “xÃtxeros” i carn, que es mengen sense coberts i a totes hores: per berenar al matÃ, a la tarda, per dinar o per sopar. Sempre en vaig oferir a tothom, però normalment la resposta era “no, grà cies”. A poc a poc, però, es van anar fent a la idea d’aquestes cassoletes i, al final, tothom que les prova, repeteix 😉
Ja arriba Pasqua i, per això, avui començ amb la primera d’una sèrie de receptes que he preparat per aquestes dates. Es tracta de les receptes tradicionals mallorquines (i alguna sorpresa més), perquè tothom pugui conèixer aquesta cuina tan bona i autòctona que tenim i perquè els que ja les coneixem i en disfrutam puguem comparar receptes 😉 Les panades a Mallorca s’elaboren en famÃlia el divendres o dissabte de Pasqua i es mengen el mateix dia, acabades de fer, i són bonÃssimes!
No trobareu una recepta de panades única, tot el contrari, més aviat direm que hi ha tantes receptes de panades com famÃlies mallorquines. La base sempre és la mateixa: saïm, oli, aigua i farina, i a partir d’aquà cadascú fa i desfà . La nostra recepta no porta gaire quantitat de greix i a nosaltres ens agrada molt. Ja em direu que en trobau i esper poder conèixer les vostres versions!
Llegeix-ne mésRam de cupcakes
El primer diumenge de maig tenim l’oportunitat de seguir la tradició que ens van inculcar a l’escola quan érem petits. Amb molt esforç i sobretot il·lusió ens ajudaven a preparar un magnÃfic dibuix o regal per a poder treure un somriure a qui més s’ho mereix, a qui més s’ha desviscut a la vida per nosaltres: les mares.
Saps que ho són de sà vies les mestres, que saben què és l’important a celebrar i com! No ens ensenyaren a gastar molts diners ni a complicar-nos la vida. El que ens transmitiren fou ganes, despertar un sentiment d’alegria i satisfacció en realitzar aquell regal tan desitjat que serà el millor dels regals per a ella.
M’agradaria tant veure el correu de CulleradesDolces o el Facebook inundat de rams de cupcakes pel dia de la mare (o per a fer qualsevol regal especial), que us deix la recepta amb un mes d’antelació, perquè pugueu esser previsors i organitzar-vos bé. El que us propòs és que us planifiqueu amb temps, compreu els ingredients necessaris pel regal i que us divertiu molt en fer-lo, perquè tota la il·lusió i alegria que hi poseu li serà transmesa a ella, la millor, la mare. Un ram de cupcakes és el regal més dolç i preciós per un dia aixÃ. Què? Us animau a fer-lo? Us assegur que no és complicat, només heu de tenir paciència i treballar amb ganes, fà cil no? Doncs anem per feina!
Arctic roll
Hi ha dies que em despert amb una sensació plà cida, de tranquil·litat, amb senyals de què serà un dia replet de coses a fer però que les faré de bon gust. Són dies on el “bon rollo” s’apodera del meu cos i intenta sortir disparat amb força.
Em dóna bon rollo beure suc de taronja natural al chill out de la terrassa, anar a dormir amb els llençols acabats de rentar, la primavera i els anells grossos. Bon rollo per mi és preparar sorpreses, dormir deu minuts al sofà abans d’anar al llit, portar sabates noves, somiar desperta, tallar a juliana o mullar pa a un ou fregit. El bon rollo d’escriure amb boli bic, menjar xocolata, de dutxar-me amb aigua bullent, viatjar sense moure’m del sofà i respirar aire mallorquÃ. SÃ, també em dóna bon rollo en Tomeu i l’esmorzar que em prepara cada matÃ, CulleradesDolces, dir-me a mi mateixa “avui serà un gran dia”, que sapigueu una miqueta més de mi i escoltar la llista de reproducció “bon rollo’s” del meu cosà Joan Jaume.
I sÃ, em va donar molt “bon rollo” enrotllar aquest arctic roll amb el “bon rollo’s” de fons 😉
Un arctic roll és un braç de gitano que es serveix congelat perquè va farcit de gelat i, en aquest cas, amb un petit toc de confitura de gerds. És perfecte com a postres perquè és molt refrescant i no és gens embafador i, si a sobre el decorau com ara us ensenyaré, allà on el porteu serà el protagonista. Us ho dic per experiència, deixareu a tots els presents amb els ulls ben oberts. Ens hi posam?
Llegeix-ne mésMongetes amb gambes i cloïsses
Quan la meva padrina Catalina ve a casa meva sempre es queda perplexa i amb uns ulls ben badats. El fet que tenguem les parets nues sense cap quadre, una sala sense una vitrina amb la seva respectiva vaixella o la televisió al costat d’un test reciclat fet per jo mateixa, sense la seva randa a sota, crec que la deixa una mica intrigada. No m’ho ha dit mai clarament, però la seva clara reflexa perfectament que li sembla que tenim la casa a mig decorar. Pobreta… si intent posar-me al seu lloc i imaginar-me el seu raonament no m’estranyen els seus pensaments… “Què dimonis deu haver après aquests 5 anys de carrera?”
El mà xim escà ndol, però, i el que sà que puc confirmar clarament, està en veure aquell sofà tan blanc de pell que tenim, coronat amb una taula feta amb un palet! On s’ha vist mai això… en lloc de tenir una bona camilla!
Per la meva tranquil·litat, però, la seva credibilitat en mi es va tornar a restablir en veure’m posar en remull unes mongetes blanques. “Que les bullirà s tu?” i, en escoltar la meva resposta afirmativa, els seus ulls comencen a tornar-se a lloc i una rialla es dibuixa a la seva cara. I jo mateixa pens: On hi hagi unes bones mongetes, que es llevi una bona camilla 😉
Llegeix-ne mésPOSTRE SERMITA
Fa uns dies vaig rebre a casa una ampolla d’un licor fet a Sencelles, Mallorca. Sorpresa per  no saber de l’existència d’un licor fet a la meva terra, el vaig tastar amb molta curiositat i el vaig trobar sorprenent. Elaborat artesanalment amb productes totalment ecològics i respectant les propietats de les plantes macerades, la seva filosofia em va encantar.
El licor de camamilla SERMITA combina el gust dolç de l’anÃs amb l’amarg de la camamilla i uns tocs d’aroma de clovella de llimona, aconseguint aixà un contrast de sabors que li donen personalitat. De sabor intens i 30º de concentració alcohòlica, és perfecte per acabar à pats, servit ben fresquet dins una copa amb uns quants gels i, com sempre dic, amb bona companyia.
A la seva pà gina web  http://www.sermita.es/sermita_cat.htm trobareu tota la informació del producte i els punts de venda del licor. Us deix també un vÃdeo on crec que s’explica molt bé l’elaboració, el concepte i on podreu conèixer en Pedro Muntaner, el que porta tota la batuta 😉
http://www.youtube.com/watch?v=_zRVNIppgnU
Perquè veieu que també podem fer volar la imaginació amb els licors, m’he animat a fer un postre que ha agradat molt a qui l’ha tastat. Es tracta d’una mousse de llimona i iogurt sobre una base de bescuit banyat amb almÃvar de licor SERMITA i acompanyada per una gelatina de licor SERMITA. Les tres textures han resultat ser, en conjunt, un equilibri perfecte d’acidesa i dolçor, i també amb un punt just de gust de licor. Esper que us agradi i que proveu aquest producte de la nostra terra!
 