Amanida “vinegret”
Quina sensació de plenitud i alegria que se sent quan un s’aixeca del llit, pensant en el llarg dia que li espera, fent el cafè depressa i corrents per no fer tard a la uni, dutxant-se i vestint-se com un coet per rescabalar els 5 minuts de més que has apurat dormint; sortir a les 8:30 del matí per anar a passejar na Móra i que la portera et digui : ” Senyorita! hay un paquete para usted!”.
“Per jo?”- vaig pensar… Sortint de la porta de l’edifici i amb na Móra estirant i contenta perquè era el seu moment de passejar, vaig veure que era un sobre acolxadet, que posava el meu nom i la meva direcció, i immediatament giro el sobre per veure el remitent i penso: “No podia ser altra persona”, i un somriure va omplir la meva cara.
No vaig poder esperar més i les ganes de saber què hi havia dintre del sobre em van passar al davant i vaig obrir-lo. Quan vaig veure què hi havia, vaig tornar a pensar: “No podia ser altra cosa, ni millor detall per mi”.
Que bé que se sent una quan una persona li alegra el dia, sols pensant que algú ha tengut el detall de perdre un temps pensant en tu. Per mi, aquests són petits detalls que valen un món! Moltes gràcies Maria!
Per això, avui jo també he perdut un temps pensant en què podia cuinar perquè tu t’hi sentissis identificada. Us explico: na Maria Tauler és una persona que ara s’està adentrant en el món de les amandies. Sempre em diu: “Jo ho intent, però això de rovegar enciam…. no és lo meu”. I jo sempre li dic que això és perquè no se la fa prou bona, l’amanida. Tot i això, contràriament al que pogueu pensar, el seu plat preferit no és una hamburguesa, per exemple, sino un bon plat d’ensaladilla russa. És per això que avui us presento l’Amanida Vinegret.
Aquesta amanida és molt semblant a l’ensaladilla russa, ja que té els mateixos ingredients bàsics, però porta remolatxa i a més porta alguns ingredients diferents. Jo no l’he feta com l’autèntica, ja que tocaria haver-hi posat també poma i cogombre.
Aquest és un plat perquè na Maria pugui començar aadentrar-se dins el món de les amanides, partint de la base de l’ensaladila. Esper que us agradi!
Pa amb sobrassada
i a Mallorca en Català!
Ahir tots els mallorquins i mallorquines que estimen la seva terra, la seva cultura i la seva llengua van sortir al carrer per manifestar-se contra la política lingüística del govern de Bauzá, el govern més espanyolista desde que estam en democràcia.
Ahir a Palma es va demostrar que a Mallorca encara sabem i tenim clara quina és la nostra identitat; perquè sense llengua no hi ha cultura, sense llengua no tenim identitat, i sense llengua no som ningú.
Ahir es va fer un pas endavant pel català, i no hem de permetre que ara se’n faci cap endarrera; perquè hi som i no ens faran callar.
Molts mallorquins no hi vam poder esser presents i per això desde Barcelona jo també vull dir:
Sí a la nostra llengua, sí als nostres drets, sí a la nostra cultura, i sí al català!
#25Msialallengua #TotssomJaumeBonet #vagadefamperlallengua #SOSBalears
Aquest és el manifest que es llegí ahir al davant del Consolat de la Mar:
Manifest d’Obra Cultural Balear per la manifestació “Sí a la nostra llengua”L’arribada de José Ramon Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.
Avui ens hem manifestat per denunciar que aquesta política del Govern Bauzá:
– És contrària a la legalitat vigent, al procés de recuperació de la nostra llengua i al sentit comú.
– Perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i perquè crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica.
– Romp el consens polític i social que ha estat el marc de convivència dels darrers trenta anys.
– Posa en perill la cohesió social i va encaminada a crear conflictes on fins ara no n’hi havia hagut.
– Lamina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que vulguin, en la seva llengua pròpia.
– Elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears.
– Acaba amb el dret a la lliure elecció de llengua als mitjans de comunicació, amb el tancament de TVM i Ona Mallorca i l’eliminació de l’opció de triar català a les pel•lícules d’IB3.
– Arracona el català a l’Administració Pública.
– I vol acabar amb el model de cohesió social i d’accés a la nostra llengua que funciona avui a les escoles i instituts de les Illes Balears. Avui som aquí per exigir al Govern Bauzá que:
– Retorni al consens en matèria de llengua.
– Compleixi amb la seva obligació estatutària de treballar en favor de la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits socials.
– No provoqui més crispació ni més conflictes.
– Retiri el projecte de reforma de la Llei de Funció Pública que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
– Compleixi amb la seva obligació legal de promoure mitjans de comunicació en la nostra llengua.
– I promogui l’ensenyament en català per tal de garantir un futur de convivència en pau. I també som aquí
Per expressar la nostra solidaritat amb en Jaume Bonet que duu 25 dies en vaga de fam.
I som aquí també per fer una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears perquè:
– Continuem exercint els nostres drets lingüístics sense por ni complexos.
– Apostem per l’ensenyament en català com la millor base per a un futur de pau i cohesió social per a la nostra terra.
– Donem suport als mitjans de comunicació en català.
– Facilitem l’accés a la nostra llengua als que encara no la coneixen.
– Ens continuem mobilitzant fins aconseguir un marc lingüístic basat en la justícia, el respecte i l’aposta de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua de cohesió de tots els ciutadans.
(more…)
Llegeix-ne més
Risotto primavera
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=WfcAnU2t-wU]
M’agrada llevar-me amb molta energia sabent que el sol ja és alt i comença a cremar, i saber que ja em puc oblidar del fred i de portar capes i capes d’abric. M’agrada tenir vagueria fins i tot per jeure i només tenir ganes de sortir a prendre unes canyes a una terrasseta. M’agrada pensar que s’acosten els primers cafès amb gel de la temporada, els bons tomàquets per fer un gustós trampó mallorquí i els sorbets tan refrescants de ma mare. M’agrada amagar tota la roba d’hivern i pensar que no tornaré a veure aquests abrics fins que s’acabi l’estiu, que les ganes de portar roba prima et fagin patir fred i anar a comprar vestidets fresquets. M’agrada que ja s’acostin les verbenes, les llargues nits d’amics i de rialles. M’agrada veure que l’escola s’acaba, que les flors floreixen i que tothom està content i amb les piles apujades al màxim. M’agrada que canviin l’hora i veure que mica en mica cada dia s’allarga i s’acosten els dies de platja.
M’encanta aquest sol, el bon ambient i les bones companyies.
Eeeiiii!!! Que ja és primavera!!!!!!!
Llegeix-ne mésGelat de vainilla i cardamom
Quan un es fa gran, deixa pel camí petits costums que t’han identificat al llarg de la vida. Quan un viu el dia a dia intensament, i amb presses, i quan la rutina és el gran company de viatge, ens oblidem que hi va haver un temps en què amb una rialla ho solucionàvem tot.
Ara, ens adonem de que hi havia un dia que a l’escola ens ajudaven a preparar una manualitat, feta amb tot l’amor del món, ja fós amb plastilina, fang o paper, per arribar a ser un clauer, una carta o un llapicer. Un somriure ens omplia la boca pensant en la finalitat tan bona que tenia aquella feina. Però la millor recompensa de totes, venia al final del dia, quan per fi sortíem de l’escola i anàvem correns cap a la porta de sortida anant en compte que aquell regal que havíem preparat durant tot el dia no es caigués al terra, esperant que hi hagués algú a recollir-te, i poder dir per fi amb un gran somriure:
feliç dia papà!
Avui vull felicitar sobretot a tots els pares del món que han pogut fer feliços als seus fills, com el meu pare ho ha fet amb mi. I per això, aquest gelat quedarà guardat fins aquest divendres, i així poder-lo tastar amb la família junta.
Tot i això, amb el dia del pare no en teníem prou, i és que avui es Sant Josep i a més és l’aniversari de la meva sogra. Per això aquest gelat també és un poquet vostre:
Molts d’anys Josep Escandell i Cati Brunet!
Llegeix-ne mésNius amb carabassa
Us enrecordeu de quan Vilafranca de Bonany oferia aquesta imatge a l’entrada del poble? Potser tots nosaltres ens n’hem oblidat, però el Google encara ho té present. De fet, si posam Vilafranca de Bonany al google, immediatament surten imatges com aquesta.
Recordo que n’hi havia moltes de paradetes com aquesta, i sempre estaven plenes de cotxes d’estrangers que feien embós al carrer vertebrador de Vilafranca, que de fet era la carretera principal Palma-Manacor. Pels del poble, eren com “souvenirs”, on mai anavem a comprar i on tot ens semblava caríssim, però sempre les teníem presents i ens les miràvem amb una rialla a la boca. Han estat durant molts anys el símbol del poble.
Jo sempre pensava… què tenen d’especial? Com és que la gent de fora vé a veure aquests barracons i no a passejar pel poble o a veure les possessions, els camps…? I també, quan passava per allà, em venien ganes de tocar-ho tot. Aquelles coses que penjaven tan rares, pebres de molts colors enfilats i aliments amb formes rares que mai havia vist per casa… Amb el temps ja ho he vist que eren carabasses, però aquells aliments posats de forma escultòrica en unes parades de poble mai em van deixar de sosprendre.
Avui mentres cuinava aquest experiment que he fet, m’han vingut al cap les carbasses que penjaven de les paradetes, i m’ha fet gràcia pensar en aquesta imatge que encara tenim tan present tot i que actualment ja no existeix tal com era abans.
